quadríptic editat per Albet i Noya.

Esglaons d’Alquímia / Steps of alquimia / Peldaños de alquimia

Els colors es perceben d’una altra manera quan els mirem més enllà dels ulls físics; la

percepció espiritual dona lloc a una sensació molt semblant a la de la impressió física del color.

L’obra Esglaons d’Alquímia ens evoca el cosmos, on s’interrelacionen el món humà i el món mineral i vegetal i la unitat que formen, l’espai intern i l’espai extern dels cossos. Alhora, Esglaons d’Alquímia ret un sincer homenatge a la mesura amb que es duu a terme la feina del vitivinicultor al cellers Albet i Noya, tot evidenciant la consideració i el respecte que és te per l’entorn i mostrant la comunicació amorosa que es dedica a la terra, sempre en relació amb el seu cultiu.

A Esglaons d’alquímia es representen els quatre elements emparentats amb els quatre pals de la baralla (joia / joc): Els bastons, representats pel «Cep», evoquen la creació i la sexualitat de la terra; els oros estan representats per un gran «Sol» central, d’on parteixen els rajos que formen l’arquitectura d’un laberint que evoca la matèria, l’artífex, els camps llaurats per la mà del home...; les espases representen amb la silueta del «Xiprer» i evoquen l’ intel•lecte, per aquest motiu apareix, escrita en el mur, una poesia de la Bego Ricart Roca, on la repetició del mot nodrir enllaça la paraula, el pensament i la lletra amb les formes inanimades que s’interrelacionen damunt d’una gran taula parada amb elements significatius de l’eterna, cíclica i no permanent relació de les coses: copes plenes de vi, contenidores del vermell més viu, que vessen líquid unes dins les altres per mostrar els vasos comunicants de les emocions.

Les parets de l’escala s’omplen de signes evocadors de simbologies ancestrals: l’Arbre, l’Home i la Terra són el Temple on s’hi arremolinen formes i colors que podem seguir des de baix fins a l’entrada i fins a dalt de tot. L’obra culmina amb les esferes, les xarxes i les cordes d’un univers dibuixat al sostre que llença, amb el seu ull calidoscòpic, una mirada al buit de l’escala.

La Terra, l’Aire, el Foc, l’Aigua i l’Èter hi són representats: revelen l’abstracció i la construcció de les formes i, quan tot just n’evidencien la seva plenitud, es refonen i fan aparèixer noves anatomies en una constant al•legoria del néixer i de la transformació de la Natura.

El visitant, partícip del cos narratiu amb la seva mirada que és, sens dubte, quàntica, creativa i causal, aporta sentit a l’expressió artística. La feina del artista no deixa de ser una acció, analògica entre l’artifici humà i la divinitat, que vol fugir dels conceptes i de les formes preconcebudes per endinsar-se en el coneixement.

La Pedra té la seva pròpia forma, fruit de la inamovibilitat i de la erosió; l’Animal també té forma i aquesta és el moviment; el Vegetal en la seva forma, participa alhora del moviment i de la quietud.

Joan Raven.

Pigments, pintura a l’aigua i ceres naturals sobre guix.

Joan Raven
Pintor i artista. Ha treballat diferents llenguatges que ha unit en més d’una ocasió. Va estudiar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona i desprès de molts anys d’aprenentatge autodidacta va completar la seva formació amb una diplomatura en Arts, Oficis i Joieria Artística. Les tasques de pintor muralista i de tallerista en l’educació especial són una constant en la seva vida.
És vegetarià i uneix l’art al seus coneixements de ioga. La practica del budisme i del xamanisme li han permès aprofundir i crear vincles d’unió amb el pensament i les manifestacions místiques i espirituals d’altres cultures.
És coordinador de la Mostra Internacional VIDET (vídeo i arts), ha exposat en diferents països i té obra en diverses col•leccions